El guionet (-) és un signe gràfic que s’utilitza per a indicar la divisió de paraules a final de línia, per a unir al verb els pronoms febles enclítics o per a separar els elements de determinats compostos. De segur que açò ho sabies.
Coneixes la regla D-U-C?
En els numerals, els guionets separen desenes d’unitats (cinquanta-dos) i unitats de centenes (huit-cents). En els numerals del 21 al 29, trobem dos guionets (vint-i-un, vint-i-dos…).
Quant a la resta de paraules compostes, usem el guionet en els casos següents:
| Si el primer mot és un punt cardinal (nord-est, sud-americana). |
| En els compostos reduplicatius en què es repeteix un patró rítmic (burro-barra, xino-xano). |
| El guionet també es fa servir en els compostos patrimonials en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per x-, r- o s- (penja-roba, para-xocs). Aquesta és la coneguda regla XURROS. |
| En els compostos patrimonials en què el primer element té accent (despús-demà, pèl-roja, més-enllà). |
| En els compostos formats per l’adverbi no amb valor de prefix i un substantiu o pronom (la no-agressió, la no-intervenció, el no-res). |
| En els compostos invariables formats per dos noms propis o per dos elements que mantenen una relació de direccionalitat (terra-aire, el tren València-Alacant, boca-orella). |
| Els préstecs d’altres llengües que no s’han adaptat (plum-cake, rock-and-roll). |
| Quan l’absència del guionet dificultaria la lectura de la paraula (bell-lloc, cinc-en-rama, pit-roig, cor-robat). |
| En compostos de noms propis del tipus l’Alcover-Moll, França-Alemanya. |
| En els termes propis de certs llenguatges d’especialitat en què el primer element és un símbol o en aquells en què el segon element és un número: ß-naftol, e-mail, goma-2. |
Dit açò, t’anime que t’informes sobre les meues classes de valencià en línia o a Alacant, i així destacaràs en la prova de certificació. Pots seguir-me en Instagram: @ada.galiana. Allà compartisc més informació sobre les classes de valencià online, i també em coneixeràs millor.